no creo que 100% sea de buen cubano comprender las cosas, sea la doble moneda u otras.

cuando ahora las autoridades rectifican y actualizan politicas, entonces aquellos que anteriormente expresaron opiniones respecto a situaciones que debian ser revisadas no eran buenos cubanos? yo personalmente no pienso que ser buen cubano sea comprender y aceptar lo que uno no entiende si esto esta dirigido lo mismo por las autoridades administrativas, que politicas.

ser un buen cubano es segun mi criterio, expresar todo lo que no entendemos, de manera respetuosa y tratando de conseguir un consenso y tolerancia de opiniones diversas.

gracias!

Desde el año 2009, se han presentado ante Cortes de Justicia de Canadá cuatro demandas interpuestas en contra de mineras canadienses. La primera fue presentada en la provincia de Ontario por tres ecuatorianos quienes fueron amenazados y agredidos físicamente por fuerzas de seguridad al parecer contratadas por la empresa minera Copper Mesa. Dos casos adicionales en que los demandantes son guatemaltecos fueron presentados en Ontario en contra de la compañía Hudbay Minerals Inc. El primer caso se basa en denuncias de que guardias de seguridad contratados por la empresa minera asesinaron a un líder indígena quien se oponía a la operación de la mina. Como vemos nuestro Fidel nunca se equivoca cuando hace una reflexión, y el primer ministro Harper seguro tendrá problemas de sobra en su país a los que darle solución, en vez de insmiscuirse en los de Cuba.

L’oligarquia del poder, màxima beneficiària del resultat de la segona Guerra Mundial que encarna USA i els seus aliats, vol perpetrar una operació d’atac preventiu global per tal d’avançar-se a l’amenaça que suposa per la seua hegemonia, els contrapoders emergents d’arreu el món que aspiren a substituir-la, com Iran, Xina o la mateixa Rússia i dels seus aliats al si de la mateixa civilització occidental.

Es tracta de declaracions de guerra en totes les direccions i sentits. Encara que sembla contradictori les oligarquies, les de qualsevol lloc, no són amants de l’estabilitat, ni de la propietat privada ni, de la continuïtat institucional, ni és tradicionalista. L’única política possible en tant que classes dominants és la política de guerra, perquè l’única manera de mantindre la dominació sobre altres és provocant indefinidament la violència caòtica. Sí, un acte d’alt risc i gairebé suïcida. Però si entenem que la intensitat de vida màxima és en sí amoral i el plaer del domini és l’expressió d’autoafirmació existencial per excel·lència, aleshores la guerra permanent no deixa de ser el tret d’identitat característic de l’exercici del poder.

A la Unió Europea, l’actual situació que ells anomenen ‘crisi econòmica’ consisteix, curiosament, en la que el BCE dona barra lliure als bancs que encarnen els poders fàctics al 1% perquè aquestos els reinvertisquen en deute públic als diferents estats membres al 5 %, condemnant a mort l’economia productiva.

A l’Estat espanyol, concretament, és un dels llocs on més s’evidencia la descripció feta. Aquí la destrucció de l’economia productiva és pràcticament total en les regions què han estat la mamella d’un estat que sempre les ha considerat colònies i furtant-les sempre que la interessat dels recursos que les feien viables. Vegeu si més no la maniobra de desfeta de la xarxa financera que ens ha fet als valencians o el bloqueig al que ens ha sotmès tradicionalment l’estat espanyol estrangulant la sortida natural cap el nord, on tenim els valencians la nostra capacitat d’intercanvi i negoci i que darrerament ha estat tan barroerament menystinguda per l’absurd d’una entelèquia dominant anomenada ‘Reino de España’.

Cal eixir d’aquesta espiral de guerra global i de domini d’uns sobre els altres.

Cal promoure una República Global on la llibertat sense domini i la dignitat de les persones sigue el paradigma.

A l’actual Comunitat Valenciana, antic Regne de València, el colonialisme espanyol, tant de dreta com l’ anomenat d’esquerres, ha negat la seua sobirania i ha perpetrat la seua dominació des de 1707. Els valencians, és a dir, els residents d’aquest territori, d’Oriola a Vinaròs, siga el que siga el color de la seua pell, la parla dels seus pares o la seua condició jurídica els hi proposem optar per l’ independència, si volen sobreviure com a persones lliures en un món lliure. Els hi proposem anar cap a la República Global assolint, nosaltres els valencians, la República Valenciana lliure i sobirana, si volem contribuir a un nou paradigma mundial que evite el suïcidi de la humanitat.

Nicolau Colomar & Josep Algarra,
de República Valenciana – Partit Valencianista Europeu.